"LES EMOCIONS EN L'EDUCACIÓ: INFLUÈNCIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL DELS EDUCADORS I LES EDUCADORES EN EL DESENVOLUPAMENT INTEGRAL DE NENS I NENES"
El divendres 10 de juny a les 20:00h va tindre lloc la tercera conferència a l'Escola Horta Vella, dins dels actes per commemorar el 25è Aniversari.
El tema va ser "Les emocions en l'educació: Influència de la intel.ligència emocional dels educadors i les educadores en el desenvolupament integral de nens i nenes" a càrrec de la Sra. Anna Carpena Casajuana.
El Director del centre, el Sr. Josep Queral, després de donar les gràcies i la benvinguda als assistents, va fer la introducció a la conferència. Incidí sobre el coneixement dels "què", els comportaments, la raó, el que és controlable, el que és susceptible de ser protocolitzat, i del gran desconeixement dels "per què", les emocions i sentiments, dels quals, sovint, ens sentim presoners. Posà com a exemple les "autopistes paral.leles" de l'Anna Carpena, els intents de solucionar problemes emocionals a base de normes, que són missatges al cervell racional, amb la qual cosa el fracàs està assegurat.
Parlà de la paradoxa que en un món on la informació és a l'abast d'un simple "intro" els grans desconeguts siguen les mateixes persones.
A continuació va presentar la conferenciant, com a mestra especialista en Educació Especial, formadora i assessora de centres educatius i professora en el Màster de professorat de Secundària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Conferència amena, però d'una densitat notable, estes són algunes de les reflexions. Les emocions sabem que estan, les sentim i no en som conscients fins a quin punt dirigixen el pensament i la conducta, de manera que passa molt sovint que emocions negatives (la tristesa, la temor, la gelosia, l'enveja...) poden dominar les positives, (l'amor, l'esperança, la
comprensió...), però això es pot millorar perquè el cervell emocional és plàstic i podem aprendre a canviar conductes i pensaments negatius la qual cosa ens farà que puguem ser emocionalment més estables i no tan vulnerables.
Solucionar petits, o no tan petits, problemes intrapersonals i interpersonals que creen ansietat o angoixa es fa coneixent i acceptant els sentiments, positius o negatius, sense amagar-los. Substituint pensaments negatius, per altres de positius, mitjançant l'aprenentatge de tècniques de relaxació, autocontrol de la ment i de visualització d'experiències passades plaents i amb tota mena de detalls, d'olor, sensació a la pell...Acceptar i reconèixer que el motor que fa avançar l'ésser humà és l'amor, l'esperança, la satisfacció personal per valorar com ets i què fas i el goig de sentir que pots ajudar els altres. Totes estes emocions positives ens porten al benestar emocional i s'han de practicar perquè et donen ganes de fer coses, compartir-les i viure.
Va desdramatitzar la temor que podem tindre al rebuig social, a ser acceptat o valorat o arribar al nivell de competència en el treball que se'ns demana o espera, la tristesa per la pèrdua del treball, un ésser estimat...
Per al desenvolupament integral dels xiquets, a casa i a l'escola, els pares i els educadors tenen un paper molt important. Cal que els xiquets i xiquetes noten que són estimats, no solament a través dels actes, també de la paraula. Cal que aprenguen a parlar de les seues emocions perquè s'ha demostrat que les persones que en parlen i les expressen tenen menys vulnerabilitat a acumular tensions que porten a dolències físiques. Les emocions positives ens augmenten la capacitat de defensa immunològica. Un fragment d'esperança, d'il.lusió i de serenitat al dia és una bona defensa per estar bé amb tu i els altres. Adonar-se que el conflicte forma part de la vida diària , pot ser un bon motiu per avançar i créixer. I per últim desterrar allò tan ocurrent com és culpabilitzar, acumulant raons i justificacions que no ens porten a solucions ni a resultats. Com deia Gandhi "Sigues tu el canvi que vols veure en el món".