"BEN EDUCATS: EN DEFENSA DE LES FORMES I L'AUTORITAT"
Amb el títol de "Ben educats: en defensa de les formes i l'autoritat", el dimecres 2 de febrer a les 19:00h va tenir lloc la segona conferència dins del cicle programat en commemoració del 25è Aniversari.
El Director del Centre, Sr. Josep Queral, va donar la benvinguda als asssistents i inicià la introducció assenyalant l' educació com un fet cultural, no innat, i per tant susceptible de ser après. Això comporta que algú ho haurà d'ensenyar.
Esmentà les renúncies que la societat, amb un progressisme mal entès, ha fet en el tema educatiu i sobretot en les formes i les conseqüències que això comporta.
Introduí la figura de l'intelectual compromès com a consciència crítica de la societat, indispensable per corregir i millorar actituds.
A continuació presentà el professor Salvador Cardús.
És professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual actualment és el Degà. Investigador, ha treballat en els camps de la sociologia de la religió, els mitjans de comunicació i els fenòmens socials, especialment el catalanisme polític. Com a periodista va crear la revista Crònica d'Ensenyament, subdirector del diari AVUI, col.labora regularment a la premsa, ràdio i televisió. Ha rebut el Premi AVUI de periodisme, el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Serra i Moret de civisme, el Premi Joan Coromines a la trajectòria personal de compromís amb la llengua i el país i el Premi MIDAS.
Des de setembre de 2008 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Acabà la seua intervenció felicitant per la gran acollida que va tindre la conferència,
la sala era plena, per continuar celebrant el 25è Aniversari i per la solidesa i el prestigi del conferenciant a qui va donar les gràcies per haver acceptat la invitació.
A continuació, el professor Salvador Cardús va prendre la paraula i amb un llenguatge addictiu i ple d'anècdotes, primer va explicar que abans d'entrar en la matèria que donava títol a la conferència, era fonamental contextualitzar per què en els últims 10 anys els pares senten que és més difícil educar. Tanmateix, va desdramatitzar la situació amb dos argumentacions:
Primera, va situar el malestar per l'educació dels fills a nivell històric.
Segona, va refusar idees equivocades que no ens porten enlloc.
I seguidament, va explicar com educar a partir de la defensa de les formes i l'autoritat.
En la contextualització del fet sobre el malestar per l'educació dels fills, va explicar que el motiu que ha creat esta mena de descontrol i confusió ha estat el trencament d'estils de vida basats en normes i rutines sobre els quals havíem après a viure, degut al creixement esbojarrat dels últims anys. Aquest creixement ens ha portat a la crisi educativa que ha deixat els pares despistats.
I malgrat tot, Salvador Cardús explicà que estos problemes generals es donen a tot el món occidental i tampoc és raonable que es tingue una visió tan catastròfica de l'educació dels fills en el moment actual, que ens oferix com mai s'havia ofert als ciutadans, tantes escoles, tants mestres, tants equipaments, tantes carreres universitàries...i que esta sensació que tenen els educadors que no te'n surts, que no saps com avançar o transformar la realitat, és propi de qualsevol perspectiva educadora d'ara i de sempre. I per corroborar-ho va llegir algunes cites:
"Els jóvens d'avui no tenen cap respecte pel passat ni cap esperança pel futur" Hipòcrates s.V a.C. I els jóvens ni veien la tele ni anaven a la discoteca...
O bé:
"Als nostres jóvens els agrada viure bé, són maleducats, menystenen l'autoritat, són poc respectuosos amb els superiors, prefereixen la conversa abans que anar a fer esport , sols conversen entre ells, no respecten els pares, devoren el menjar, tiranitzen els seus mestres" Sócrates s.IV a.C
I d'esta reflexió amb les cites ens va donar la primera idea clau: la consciència d'un educador és sempre una consciència de crisi. Educar és voler transformar la realitat, vol dir enfrontar-te a situacions que et fan sentir en crisi i l'educador se sent en crisi permanent, ara i en tots els temps.
La segona argumentació era refusar idees equivocades, es tracta d'estar alerta, de no caure en un moralisme passat de rosca, basat en el discurs repetitiu de la necessitat de canviar de valors per a canviar la realitat, perquè este plantejament ens porta a un diagnòstic equivocat. La suposada crisi de valors dóna la sensació que el problema és de caràcter moral i es busquen culpables: la tele, la competitivitat, l'individualisme... ell ens diu que estos factors són dades, no són l'adversari real i hem d'aprendre a inculcar els valors amb la seua exemplaritat.
I fetes totes estes reflexions, Salvador Cardús va dir que ell no participa de les visions catastròfiques que en estos moments es tenen en el món de l'educació. És veritat que l'educació té una dimensió ètica i moral, però s'expressa a través d'estils de vida i una manera de fer les coses. I concretament ens va transmetre la idea que l'estil de vida que ens porta a educar bé els fills és aquell que es basa en:
- Una bona organització horària per llevar-se, fer els cinc àpats, anar a dormir...
- Un bon sistema de rutines o el que en educació en diem hàbits: ordenar les coses, la higiene personal diària...
- Un bon funcionament de normes: menjar verdura, anar a veure els iaios...
- Ensenyar les formes de relació que ens permeten establir una bona comunicació interpersonal entre les persones: les salutacions
- Basa l'educació en costums, enteses com a repetició.
- Entrenar els fill en la paciència, s'ha d'ensenyar a aprendre a esperar els regals, els premis...
- Transmetre als fills el valor del silenci, no pot anar la televisió tot el dia.
- Entrenar els fills per ser justos i forts, i aprendre a dir no.
- Ser capaç de desvetlllar admiració pel que és valuós; una obra d'art, el pensament científic, una bona narració. I concretament, els mestres han de transmetre als alumnes l'admiració pel coneixement racional i que per arribar-hi altres persones han treballat molt o inclús han perdut la vida.
I per finalitzar la conferència va defensar el concepte d'autoritat enfront de la seducció que implica un fracàs com a educadors. No acostumar els fills a l'autoritat fa jóvens dòcils perquè estem utilitzant les mateixes tècniques de seducció que el mercat. La manca d'autoritat fa individus no crítics, per tant s'ha d'aprendre a obeir. Si bé no podem canviar el món, sí que podem formar caràcters.
La propera conferència serà el 10 de juny a càrrec d'Anna Carpena.