--------------------

I Conferència


"LA UNIVERSITAT. UNA BONA EINA PER A LES TERRES DE L'EBRE"

El 9 de desembre a les 19:00h i amb motiu del 25è aniversari va tindre  lloc a l'escola Horta Vella la conferència  "La Universitat, una bona eina per al futur de les Terres de l'Ebre.", a càrrec del Sr. Azael Fabregat i Llangostera, Director del Campus Universitari  de Tortosa.

El Director del centre, Sr. Josep Queral en la introducció  va destacar el terme:  futur i  establí el paral.lelisme entre Universitat i l'eslògan " Foc al clero i plantar vinya" segons un article de Vicent Portal, qui explicava que als anys 30 del segle passat, un mestre que exercia al Forcall es va presentar a les eleccions i contra tot pronòstic les va guanyar amb este missatge. Ell va obviar la primera proposició i es va centrar en la segona, perquè senzillament la vinya en el Forcall va representar el mateix que tindre la Universitat a les Terres de l'Ebre: futur, treball, estudi, innovació i recerca. I per a això el Sistema Educatiu d'un país és decisiu. I s'entén Sistema des de la base fins al cim: E. Infantil- Primària- Secundària- Batxillerat- FP – Educació Universitària. Totes les baules de la cadena són indispensables i imprescindibles. I centrant-se en el nostre territori va destacar que a Terres de l'Ebre hi ha una excel.lent xarxa d'escoles públiques i concertades, bons instituts, excel.lents professionals, però faltava l'últim esglaó: la Universitat.
La creació del Campus Universitari de les Terres de l'Ebre va ser una decisió justa i necessària, la descentralització en cap cas és un luxe, esdevé necessitat. Actualment, afirmà, els estudis universitaris han agafat velocitat de creuer amb estàndards de rigor i qualitat inqüestionables. Noves titulacions i un nou campus ubicat al barri de Remolins que s'inaugurarà el proper febrer amb una cabuda per a 1500 estudiants. Això és fer territori i vertebrar el país.

A continuació presentà el conferenciant, el Sr. Azael Fabregat i Llangostera: Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, lidera en l'actualitat un grup de recerca sobre el tractament dels efluents contaminants, que compta amb 25 membres de 8 nacionalitats diferents. Anteriorment va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en el govern de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química, centre al qual pertany, i de la URV de la qual va ser Vicerector de Docència i també d'Economia. Membre fundador de la Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre, en va ser vicepresident durant dos anys i ha estat coordinador de l'estudi previ per a la implantació dels estudis de la URV a Tortosa des de l'any 2003.

Els continguts de la conferència van ser els canvis que la Universitat ha proporcionat a la societat del segle XX, què aporta a un territori la ubicació de la Universitat, la nova nomenclatura dels estudis universitaris, les noves metodologies i què és, qui hi ha darrera i què ha canviat el Pla Bolonya.

A grans trets els Sr. Azael va destacar que la Universitat ha aportat en un sol segle una sèrie d'avenços, en destacà 20, que han configurat la nostra manera de viure i  augmentat el benestar i la qualitat de vida de les persones. La Universitat és el lloc on es transmeten coneixements i se'n creen de nous. El fet de tenir-la a prop permet que el material humà qualificat es quede aquí, fixant talent al territori. Sobre este punt va destacar el treball ben fet del conseller Ernest Maragall que va apostar molt fort per la ubicació d'un Campus Universitari a les nostres terres.
Quant a les titulacions va explicar que atenent al Pla Bolonya, les carreres s'organitzen en 3 cicles: Grau, Màster i Doctorat. Aleshores prenent com a model el sistema anglosaxó, les titulacions consisteixen en un primer cicle de 4 anys que dóna lloc al títol de Grau i un segon cicle de 1-2 anys al de Màster. La diferenciació entre diplomatures i llicenciatures desapareix. Els estudis de Grau preparen professionals per treballlar en sectors pròxims i territoris pròxims a la Universitat. Els Màsters anirien encaminats a l'especialització, apostant per la internacionalització.
Els Clústers tenen com a missió la creació d'un entorn innovador on convergixen els interessos de la Universitat, els centres de recerca, empreses i professionals que fomenten la transferència de coneixement i de capital humà i tècnic entre els diferents àmbits i contribuixen al desenvolupament i sostenibilitat de les empreses d'un lloc.

Sobre el Pla Bolonya va explicar també el seu origen, va informar-nos que l'any 1999 un determinat nombre de països europeus van signar un conjunt de mesures per tal de configurar el que s'anomena: Espai Europeu d'Ensenyament Superior o EEES. Els motius d'este Pla van ser que els estudiants universitaris tinguessen una titulació homologada per estudiar i treballar arreu d'Europa, unificar criteris de treball que permetessen que Europa continués enfortint-se en el món a nivell intelectual, cultural, científic i tecnològic. Assenyalà que el Pla Bolonya suposa un canvi en la metodologia d'Ensenyament-Aprenentatge dels estudiants, que se centra  en l'orientació per part dels professors en treballs de recerca i investigació, el treball cooperatiu i en equip, la realització de pràctiques en les empreses, més que en el professor com a transmissor únic de coneixement en classes magistrals i una avaluació contínua de tot el que l'estudiant va fent al llarg de l'any per evitar jugar-s'ho tot en un examen final.

En acabar la conferència, els assistents van poder fer preguntes: motius de protesta dels estudiants al Pla Bolonya, la importància d'exigir i mantenir un bon nivell d'anglès, com s'organitzen actualment els estudis de Magisteri, què pensava de les despeses universitàries, quines són les carreres universitàries actuals i quines s'oferiran en el futur.
El Sr. Azael va contestar d'una manera molt aclaridora les qüestions i agraí la presència dels assistents i la invitació feta per l'escola.

La pròxima conferència serà el 2 de febrer a les 19.00h a l'escola, a càrrec del Sr. Salvador Cardús.

M.Isabel Zaragoza. Con la tecnología de Blogger.